"Teoria de l'ham poètic" és un assaig de Josep Carner que estableix que el poeta quan crea ho fa des de la raó, mitjançant l'artifici, però a partir d'un mot o un vers donat, inspirat, i a partir d'aquest mot elabora de manera artificiosa el poema. Aquesta teoria és un complement de les teories maragalliana i orsiana.
Un exemple és "Rapala", un recull de poemes de Carner on aquest mateix ens exemplifica perfectament l'il·lustració i la comprensió de la teoria de l'ham poètic.
L'arquitectura noucentista no només era estètica, sinó que també tenia una funció social . Els ideals d'aquesta arquitectura es basen en el classicisme, que és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica de l'antiguitat clàssica.
A través de l'arquitectura, els noucentistes també volien conservar la seva identitat cultural i per aicò varen anar adoptant tendències més neopopulars i regionals que sorgien arreu amb la fi de defensar l'estil tradicional pròpi parteneixent a cada lloc.
A Catalunya, durant el noucentisme hi havia diverses tendències arquitectòniques i cada una d'elles tenia les seves característiques comunes:
-Primera tendència: Integrada pels deixebles de Gaudí i el seu estil era una continuació del modernisme. Aquests no eren tan purs com altres modernistes i utilitzaven formes molt més depurades.
-Segona tendència: Aquesta segona tendència estava integrada per les obres que servien per connectar amb la cultura arquitectònica i urbanística europea.
-Tercera tendència: Tenia més recolzament institucional i era la méspopulista. Aquesta tendència de l'arquitectura noucentista defensava un art més autòcton.
-Quarta tendència: Agrupava els arquitectes que iniciaren una recuperació de la consciència i el llenguatge clàssic. Els arquitectes, per mostrar una consciència clàssica en les seves obres feien referències al Mediterrani com a origen d'aquesta cultura.
En la part urbanística, els noucentistes s'enfrontaven al repte del creixement de la ciutat de Barcelona i calia organitzar-la, així que la Lliga Regionalista a l'any 1901 va decidir per un canvi radical en el concepte de política urbanística de la ciutat. Era necessàri desenvolupar un programa urbanístic que es basés en la integració territorial i volien millorar les connexions entre la ciutat capital i els nuclis perifèrics.
