dilluns, 6 de maig del 2013

Fem de poetes! (Ep! Simbolistes!)

Per finalitzar el blog i el curs, ens toca inspirar-nos una mica i escriure un poema simbòlic. Aquí va el meu:


El roig sol que encara escalfa, el cel rojenc 
parèix la flama tot il·luminant les llars
a l'època de les fredes i tristes glaçades.

Hom sol observant la tènue llum del capvespre,
observant la fuga de la llum, el final del dia.
Esperant a descobrir la guspira de la flama,

de la flama de la felicitat, abraçant-me, 
cremant-me, escalfant el cor que ja tinc glaçat
de tant esperar a que aparèixi i ,per fi, em salvi.

Notes sobre el post-simbolisme



Què és el simbolisme?

Va ser un moviment artístic de finals del segle XIX, d'origen francès i belga, que es va dur a terme en la poesia i en les arta. Era en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme.
El simbolisme es va caracteritzar pel fet de voler expressar idees i sentiments, recreant-les en la ment del lector a través de la utilització de símbols. Es substitueix la realitat per la idea.

En què es diferencia del post-simbolisme?

El post-simbolisme és un corrent poètic que va sorgir a Catalunya als anys 20. Va heredar la tradició simbolista portant-la a la màxima complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.

Qui és Baudelaire?

Charles-Pierre Baudelaire va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX i se'l va anomentar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos. Auqest personatge va ser l'autor precursor del moviment simbolista amb l'obra "les flors del mal"

Com és que una obra publicada el 1857 influencià un autor dels anys 30 del segle XX? Quina és aquesta obra?

L'obra publicada l'any 1857 va ser "les flors del mal", una recopilació de poemes que marcà l'inici del corrent simbolista. Aquesta obra va influenciar a Màrius Torres, bàsicament per ser la primera obra publicada amb trets simbolistes.

Qui és Mallarmé? Què té a veure amb la poesia de Màrius Torres? I Rimbaud? I qui és aquest paio de la foto?

Mallarmé Stéphane (L'home de la foto) va ser un poeta francès que va iniciar una renovació de la poesia, fent-la entrar a la modernitat a finals del segle XIX. Mallarmé va descobrir que si "el Cel és mort", el no res és un punt de partida que porta a la ballesa i a l'Ide. En la poesia de Màrius Torres va influenciar de gran manera en el tema de la transcendència i de la concepció de la mort.
Jean Nicolas Arthur Rimbaus va ser un altre poeta francès, va dedicar gran part de la seva obra a fer recerques i investigacions sobre la llengua. El seu estil es basa en l amusicalitat i el domini dels sentits, finalment va ser el gran model estètic del surrealisme.

Figures retòriques

En el post d'avui presentarem deu figures retòriques diferents i posarem un exemple de cada una.

-Al·literació: Repetició de certs fonemes d'articulació igual o semblant.
                  "Dones amant més que a mi mateix."

-Paronomàsia: Proximitat de paraules que sonen de la mateixa forma o semblant, bé perquè són de la mateixa família lèxica o bé perquè només es diferencien en un fonema.
                  "He fet senyor del seny a mon voler."

-Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.
                 "Doneu-me carbons durs i guixos 
                  lluminosos.
                  Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars."

-Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants.
                 "Indecisa, rara, nova,
                  ara comença la rosa."

-Polisíndeton: Repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió.
                 "La gran ciutat que talla i
                  ascla i serra,
                  i abat les fites en el món 
                  poruc..."

-Hipèrbaton: Alteració gramatical de l'ordre dels elements d'una oració.
                 "Quan a la falda et miro
                  de Montjuïc seguda."

-Paral·lelisme: Recurs sinctàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides.
                 "Té un revolar triomfal la vívida 
                  crinera.
                  Té un cos de semidéu l'intrèpid conductor."

-Epítet: És l'adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu. La seva funció és bàsicament expressiva.
                "On va aquella vela blanca
                 perduda en l'abisme blau?"

-Quiasme: Recurs literàri que consisteix en construir una simetria sinctàctica o semàntica mitjançant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.
               "Busco en la petitesa infinitud 
                com en la infinitud la petitesa."

-Antítesi: Consisteix en oposar una mateixa frase dos mots, un pensament, expressions, etc.
               "És quan dormo que hi veig clar."