Heu llegit la novel·la? Sí oi?

En aquest post farem el recorregut que segueix l'Aram i la Marik, un camí amb molts obstacles però amb una recompensa final. Podreu seguir el viatge a través del mapa.

Capítol 1: La narradora viatja a Rodes i decideix que escriurà una novel·la sobre el genocidi del poble armeni. Els lectors són informats de l'existència d'un document manuscrit que explica l'història de Marik i d'Aram i de quina manera en va arribar una còpia a la narradora.

Capítol 2: Trobem la presentació de dos personatges anomenats Aram i Iorgos, mentre bussegen pel Mediterrani. La narradora proposa fer marxa enrera en el temps amb la finalitat de que els lectors puguem conèixer més coses sobre els dos personatges.
     1.Trebisonda (Armènia)
     2. Van-llac: monestir de Narek (Armènia)
     3. Igdir (Armènia)
     4. Echmiadzin (Armènia)
     5. Jerevan (Armènia)
     6. Port de Pireu (Grècia)

Capítol 3: Aram i la seva mare es troben a Atenes, sobrevivint com poden. Aram té quinze anys i sovint pateix malsons. Ell recorda la bona vida que tenia quan era un infant a Trebisonda i també el viatge al monestir de Narek. Aram i Iorgos es conèixen i els comença a unir un víncle d'amistat.

    7. Atenes (Grècia)

    8. Illes Ciclades (Grècia)

    9. Patràs (Grècia)

    10. Illa d'Ítaca (Grècia)

    11. Illes Jòniques (Grècia)

Capítol 4: Aram i Marik són al vaixell que els portarà cap a Marsella. El jove recorda com van arribar a casa de Grigor, un cosí de la seva mare que vivia en un poble a propo del llac Van, i com van haver de marxar-ne poc després d'haver-s'hi instal·lat. També recorda els preparatius i la fugida cap a Ezmiadzin, de la qual en destaca el robatòri dels cavalls.

    12. Corint (Grècia)

    13. Bríndisi (Itàlia)

    14. Gènova (Itàlia)

Capítol 5, 6 i 7: Es troben a Marsella on finalment s'instal·len Aram i Marik per viure. Allà hi ha una petita comunitat d'Armènis amb els quals fan alguns lligams. Serà allà on Marik es casarà de nou i Aram es casarà amb la germana de Iorgos.

    15.Marsella (França)

Els cicles narratius d'Anglada

Avui tractarem els cicles narratius de Maria Àngels Anglada.

Anglada no va fer una classificació cronològica de la seva obra, sinó que la va fer per temes. Així, trobem quatre cicles temàtics, un d'ells només format pel conjunt de contes breus.

 

1."Trio de Mitilene": Hi trobem les novel·les "Viola d'amore", "Artemísia" i "El violí d'Auschwitz". En aquest cicle, l'autora vol destacar dos elements: la música i el món clàssic.

2."Dues planes": Hi trobem "Les Closes", "Flors per a Isabel", "No em dic Laura" i "L'agent del rei". Aquí el que pretèn destacar són les comarques de Vic i l'Empordà.

3."Mediterrànies": Hi trobem "Quadern d'Aram", "També a tu", "Cleanòrides" i "Sandàlies d'escuma". L'elements fonamental d'aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió.

Pot sorprendre que Anglada no inclogués dins el mateix grup "El violí d’Auschwitz" i "Quadern d’Aram", dues obres que parlen del genocidi i que van ser escrites l’una darrere l’altra. No obstant, no són cicles tancats, ja que podem trobar referències creuades entre El Violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram.

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

 Avui parlaré d'uns dels temes més importants en l'obra "El quadern d'Aram" de Maria Àngels Anglada. Començaré explicant què és i on es troba Armenia, seguidament explicaré què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial i per finalitzar l'entrada acabaré amb què, quan va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni".


Armènia és un país situat al Caucas, el qual, des de l'any 1990 és una república independent des de que es va desannexar de la Unió Soviètica. Armènia està situada a Àsia i es troba amb Geòrgia al nord, Azerbaidjan a l'est, al sud-oest Turquia i l'Iran al sud-est.
L'origen d'aquest territori prové de la partició de l'Imperi Otomà, que va ser un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
Aquesta partició va ser planejada des dels primers dies de la guerra tot i que els adversaris de l'Imperi Otomà estaven en desacord sobre els seus propòsits de postguerra que eren bastant contradictoris.
Després de l'Ocupació d'Istanbul portada a terme per les tropes franceses i britàniques, el govern otomà s'esfondrà completament.
Tot i això, la Guerra d'Independència Turca va força els antics Aliats a retornar a la taula de negociacions. Els Aliats i la Gran Assemblea Nacional de Turquia signaren i ratificaren el Tractat de Lausana el 1923, que consolidava bona part de les qüestions territorials.
La partició comportà la creació del Món àrab modern i la República de Turquia. La Societat de Nacions concedí diversos mandats a França hi ha el Regne Unit sobre Mesopotàmia i Paletina (que va ser posteriorment dividida en dues regions: Palestina i Transjordània. Parts de l'Imperi Otomà a la Península Aràbiga es van convertir en parts del que avui coneixem com a Aràbia Saudita i el Iemen.
Seguidament, la nostre història arriba al punt del succés del genocidi armeni, que va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armenia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'exsistència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.