divendres, 1 de març del 2013

Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra

Mite d'Ester

És una història bíblica que narra la història d'Assuer, el rei persa que busca una dona després d'haver abandonat la seva. 
Presenten al rei, de manera camuflada, una noia jueva anomenada Ester i la noia acaba seduint al monarca. Un home de la cort molt gelós planeja matar a tots els jueus i el rei accepta fer-ho sense saber que la seva esposa és jueva. El seu oncle avisa a la noia i aquesta intercedeix davant el rei arriscant la seva vida i aconsegueis que, finalment, s'anul·li el decret que ordena matar a tots els jueus.

Mite de Fedra

Fedra és la filla de Minos i Pasífae. Té un germà anomenat Deucalió, el qual la va oferir en matrimoni a Teseu quan aquest regnava a Atenes, tot i que ja estava casat amb l'amazona Antíope. Durant el banquet nupcial va esdevenir un atac de les amazones.
Fedra i Teseu van tenir dos fills als que van anomenar Acamant i Demofont, però Fedra es va enamorar del fill que havia tingut Teseu anteriorment: Hipòlit. El jove que no suportava a les dones va refusar a Fedra i la dona, tement que Hipòlit li expliqués al seu marit, va estripar-se el vestit, va tancar la porta de la seva habitació i va dir que Hipòlit havia intentat violar-la.
Teseu molt enfadat va recórrer a Possidó, el qual va enviar un monstre marí que va asustar als cavalls que conduíen el carro d'Hipòlit provocant així la mort del jove.
Fedra va suicidar-se ja que tenia molts remordiments.


Antígona i el teatre contemporàni: Bertrold Brech i Jean Anouilh

L'obra anomenada "Antígona" escrita per Salvador Espriu ha estat relacionada amb dues antígones de dos autors contemporanis a Espriu. Brecht i Anouilh.


Jean Anouilh (Bordeus, 23/06/1910 - Lausann, 3/10/1987)
Va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres de teatre.

De jove va estudiar dret i va treballar a una agencia de publicitat i als divuit anys va decidir dedicar-se al teatre convertint-se en el secretari de Louis Jouvet.

L'Antígona d'Anouilh recre la tragèdia clàssica de Sófocles i és una de les peces clau dins del que es considera el seu període negre. Va ser escrita a l'any 1944 sota les desesperants circumstàncies de l'ocupació nazi.
L'obra es va interpretar com una representació del diàleg impossible entre la resistència i la col·laboració.
Va triomfar sobretot entre el públic més jove, ja que va causar una commoció molt important.



Bertold Brech (Augsburg, 10/02/1898 - Berlin, 14/08/1956)

Va ser un del dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX.
Va estudiar a l'escola primària, llavors a la secundària i finalment va anar a estudiar medicina, però va haver d'interrompre els seus estudis ja que el van cridar per anar a files com a soldat sanitàri en un hospital militar durant la Primera Guerra Mundial.
A partir del 1920 va viatjar molt a Berlin on va començar a tenir contacte amb gent del teatre i de l'escena literària.

L'antígona de Brecht va ser publicada el 1947 i es va estrenar a Zuric l'any 1948. Brecht situa l'acció al Berlin de l'any 1945 on la Segona Guerra Mundial estava arribant al seu final, de manera que l'idea d'Espriu i la de Brecht és semblant.

La "veritat veritable" darrere l'anècdota



“Els catalans pel món”:

El dia que el narrador decideix marxar, el reietó va fer una festa per obsequiar-lo. En la celebració hi va cantar gent de totes les contrades del país i dues-centes ballarines van ballar una dansa monorítmica durant hores. El tedi es va apoderar del narrador, que va dir en veu alta que preferia les danses de Castelltorçol, i un lloro va contestar-li en català. El narrador va quedar tan sorprès que quan va acabar la festa va anar a buscar el lloro i va parlar amb ell sobre el Mediterrani i de les esperances de tornar-lo a veure.
El narrador ens explica un viatge que va fer a Birmània. Quan va arribar a Yakri un reietó local li va oferir allotjament, per mostrar la brillantesa de la seva cort, ja que allà hi havia pocs europeus.



"El Desert":

Calders explica la història de l'Espol, un personatge al qual uns dolors intensos li canviaran la vida. Primer, l'autor fa una descripció psicològica del personatge i el presenta al lector. A continuació comença la història.
L'Espol es lleva com cada dia, però ràpidament nota uns dolors forts a la part dreta del cos i un ofec lleuger. Retorçant-se de dolor aconsegueix arribar al llit, el personatge s'estira i per casualitat agafa un objecte, el qual li liquida el dolor per complet. L'Espol al no voler que li tornés el dolor, es fa una bena que li cobreix el puny que té tancat amb el misteriós objecte i decideix trencar amb la seva rutina diària. El primer que fa és anar a parlar amb el gerent de l'empresa on treballa per tal de comunicar-li que al tenir una mà inutilitzable no podria seguir treballant. Així mateix durant tot el dia l'Espol va explicant a tothom a qui coneix la seva situació que és acceptada com a una cosa ben normal.
Després d'un llarg dia que li ha resultat agotador, el protagonista decideix anar a casa la seva tia per explicar-li la situació. Aquesta decideix treure-li la vena que porta posada l'Espol perquè la considera molt lletja. De tornada a casa seva decideix posar-se a descansar en un banc del carrer i veure passar la desfilada d'un circ. En un moment determinat una espectacular trapezista rossa que munta sobre un cavall i que el saluda. Ell sense pensar-s'ho li torna aixecant el braç dret i obrint la mà. L'Estol, estupefacte, veu com de cop i volta l'objecte que havia estat sostenint amb la mà i que li havia estat calmant el dolor, surt poc a poc volant per davant seu. Finalment acabem veient una volva que vola suaument per davant del protagonista.
En el conte, Calders fa una reflexió sobre la vida i la facilitat que té aquesta per canviar d'un moment a l'altre sense poder-hi fer res. És interessant també veure el final del conte quan per una distracció del protagonista, aquest obre la mà i deixa perdre allò que l'havia estat salvant del dolor i que amb tanta obsessió havia estat protegint dins la seva mà.


"L'hedera Hèlix": 


En aquest conte, Pere Calders ens presenta una història en la qual hi participen un home i la seva bona amiga. Explica un tema que té al cap, com són les petites atencions. Un relat que acostuma a fer Calders amb un toc important de fantasia, de casualitat i amb un final imprevist.L’acció està protagonitzada per dos personatges en concret: el primer és el narrador, un home amb una sèrie de sentiments d’efectivitat cap a la seva amiga. El segon personatge principal és ella, que transmet una certa tendresa al narrador. Com a personatges secundaris trobem els floristes, els quals ajuden a comprar el regal per l’amiga. El narrador és, alhora, l’home que representa la història en primera persona i amb força subjectivitat, dient en ocasions com se sent i narrant la seva pròpia experiència.El relat succeeix en un espai reduit, i s’inicia amb un detall que li prepara l’amiga a l’home: un dels seus plats preferits. A més a més, li regala una corbata. L’home valora molt aquesta situació i, després d’estar uns dies pensant alguna cosa per regalar-li, dicideix comprar-li una planta grimpadora. Efectivament, s’apropa a dues floristeries: en la primera crea un diàleg amb el dependent i aquest l’aconsella on pot comprar el que demana (una planta en concret). En la segona, el venedor li ofereix una planta força surrealista que acaba comprant i enganxant al terra abans d’arribar a la porta de casa l’amiga.Finalment, l’amiga arriba a casa després de fer la compra i el troba enganxat al terra per la planta miraculosa, que creix molt ràpidament.

Pere Calders: Miracles i vida

Aquí us deixo una presentació amb alguns dels aspectes més importants de la vida de Pere Calders:

http://www.slidesnack.com/my-slidesnack/details/?slide=bdx9qthr

Els arbres de Carner


Aquí us deixo totes les espècies d'àrbres que aparèixen mitificades en l'antologia de Josep Carner anomenada ''Arbres'':





Auró




Bedoll




Pi




Freixe




Vern




Om




Faig




Roure



Àlber



Desmai