“Els catalans pel món”:
El dia que el narrador decideix marxar, el reietó va fer una festa per obsequiar-lo. En la celebració hi va cantar gent de totes les contrades del país i dues-centes ballarines van ballar una dansa monorítmica durant hores. El tedi es va apoderar del narrador, que va dir en veu alta que preferia les danses de Castelltorçol, i un lloro va contestar-li en català. El narrador va quedar tan sorprès que quan va acabar la festa va anar a buscar el lloro i va parlar amb ell sobre el Mediterrani i de les esperances de tornar-lo a veure.
El narrador ens explica un viatge que va fer a Birmània. Quan va arribar a Yakri un reietó local li va oferir allotjament, per mostrar la brillantesa de la seva cort, ja que allà hi havia pocs europeus.
"El Desert":
Calders explica la història de l'Espol, un personatge al qual uns dolors intensos li canviaran la vida. Primer, l'autor fa una descripció psicològica del personatge i el presenta al lector. A continuació comença la història.
L'Espol es lleva com cada dia, però ràpidament nota uns dolors forts a la part dreta del cos i un ofec lleuger. Retorçant-se de dolor aconsegueix arribar al llit, el personatge s'estira i per casualitat agafa un objecte, el qual li liquida el dolor per complet. L'Espol al no voler que li tornés el dolor, es fa una bena que li cobreix el puny que té tancat amb el misteriós objecte i decideix trencar amb la seva rutina diària. El primer que fa és anar a parlar amb el gerent de l'empresa on treballa per tal de comunicar-li que al tenir una mà inutilitzable no podria seguir treballant. Així mateix durant tot el dia l'Espol va explicant a tothom a qui coneix la seva situació que és acceptada com a una cosa ben normal.
Després d'un llarg dia que li ha resultat agotador, el protagonista decideix anar a casa la seva tia per explicar-li la situació. Aquesta decideix treure-li la vena que porta posada l'Espol perquè la considera molt lletja. De tornada a casa seva decideix posar-se a descansar en un banc del carrer i veure passar la desfilada d'un circ. En un moment determinat una espectacular trapezista rossa que munta sobre un cavall i que el saluda. Ell sense pensar-s'ho li torna aixecant el braç dret i obrint la mà. L'Estol, estupefacte, veu com de cop i volta l'objecte que havia estat sostenint amb la mà i que li havia estat calmant el dolor, surt poc a poc volant per davant seu. Finalment acabem veient una volva que vola suaument per davant del protagonista.
En el conte, Calders fa una reflexió sobre la vida i la facilitat que té aquesta per canviar d'un moment a l'altre sense poder-hi fer res. És interessant també veure el final del conte quan per una distracció del protagonista, aquest obre la mà i deixa perdre allò que l'havia estat salvant del dolor i que amb tanta obsessió havia estat protegint dins la seva mà.
"L'hedera Hèlix":
En aquest conte, Pere Calders ens presenta una història en la qual hi participen un home i la seva bona amiga. Explica un tema que té al cap, com són les petites atencions. Un relat que acostuma a fer Calders amb un toc important de fantasia, de casualitat i amb un final imprevist.L’acció està protagonitzada per dos personatges en concret: el primer és el narrador, un home amb una sèrie de sentiments d’efectivitat cap a la seva amiga. El segon personatge principal és ella, que transmet una certa tendresa al narrador. Com a personatges secundaris trobem els floristes, els quals ajuden a comprar el regal per l’amiga. El narrador és, alhora, l’home que representa la història en primera persona i amb força subjectivitat, dient en ocasions com se sent i narrant la seva pròpia experiència.El relat succeeix en un espai reduit, i s’inicia amb un detall que li prepara l’amiga a l’home: un dels seus plats preferits. A més a més, li regala una corbata. L’home valora molt aquesta situació i, després d’estar uns dies pensant alguna cosa per regalar-li, dicideix comprar-li una planta grimpadora. Efectivament, s’apropa a dues floristeries: en la primera crea un diàleg amb el dependent i aquest l’aconsella on pot comprar el que demana (una planta en concret). En la segona, el venedor li ofereix una planta força surrealista que acaba comprant i enganxant al terra abans d’arribar a la porta de casa l’amiga.Finalment, l’amiga arriba a casa després de fer la compra i el troba enganxat al terra per la planta miraculosa, que creix molt ràpidament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada