El quadern d'Aram: la literatura testimonial

 Avui parlaré d'uns dels temes més importants en l'obra "El quadern d'Aram" de Maria Àngels Anglada. Començaré explicant què és i on es troba Armenia, seguidament explicaré què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial i per finalitzar l'entrada acabaré amb què, quan va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni".


Armènia és un país situat al Caucas, el qual, des de l'any 1990 és una república independent des de que es va desannexar de la Unió Soviètica. Armènia està situada a Àsia i es troba amb Geòrgia al nord, Azerbaidjan a l'est, al sud-oest Turquia i l'Iran al sud-est.
L'origen d'aquest territori prové de la partició de l'Imperi Otomà, que va ser un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
Aquesta partició va ser planejada des dels primers dies de la guerra tot i que els adversaris de l'Imperi Otomà estaven en desacord sobre els seus propòsits de postguerra que eren bastant contradictoris.
Després de l'Ocupació d'Istanbul portada a terme per les tropes franceses i britàniques, el govern otomà s'esfondrà completament.
Tot i això, la Guerra d'Independència Turca va força els antics Aliats a retornar a la taula de negociacions. Els Aliats i la Gran Assemblea Nacional de Turquia signaren i ratificaren el Tractat de Lausana el 1923, que consolidava bona part de les qüestions territorials.
La partició comportà la creació del Món àrab modern i la República de Turquia. La Societat de Nacions concedí diversos mandats a França hi ha el Regne Unit sobre Mesopotàmia i Paletina (que va ser posteriorment dividida en dues regions: Palestina i Transjordània. Parts de l'Imperi Otomà a la Península Aràbiga es van convertir en parts del que avui coneixem com a Aràbia Saudita i el Iemen.
Seguidament, la nostre història arriba al punt del succés del genocidi armeni, que va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armenia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'exsistència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.